La producció de les T de Teatre és molt generosa. Si en la reposició de Delicades ens recordaven en un vídeo tots els espectacles que havien creat, ara han de sumar-ne un altre que no s’aparta de la línia. Ans al contrari, la fa més gran gràcies a la producció conjunta amb els Dagoll Dagom i La Brutal, amb en David Selvas com a director. Però T’estimo si he begut és gran sobretot per la base dramatúrgica de la qual beu: els contes d’Empar Moliner. Les T de Teatre sempre han excel·lit en aquelles històries formades per sketchs, escenes curtes (de tres o quatre pàgines). És el seu format d’ençà que van conquistar el públic amb Homes (Sergi Belbel, 1994). Encara que probablement l’espectacle en què més es podria emmirallar és el primer, Petits Contes Misògins (Pere Sagristà, 1991),on escenificaven un seguit de contes de la Patricia Highsmith. Més de trenta anys després, les T de Teatre canvien l’anglesa per la de Valldoreix. L’humor negre continua. I a més ara, cortesia de Dagoll Dagom, el canten.

Quan la funció comença la platea del teatre està gairebé al 100%. Penso que en aquella mateixa hora el Barça està jugant un partit de Champions i que no es deu ni ocupar el 50% de l’aforament. Demagògia pura. Però és igual. Em fa gràcia dir-ho: Teatre 1- Futbol 0.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.