Tenim un ecosistema teatral que s’emmiralla amb Berlín, la meca del teatre contemporani més modern. Però sempre anem molt tard. El que avui és tendència escènica a la capital germànica, ho serà a Catalunya en cinc, deu anys. Però com es fa aquest transvasament? Una de les opcions és la d’agafar la maleta i plantar-s’hi allà. Aquest és el cas de Jordi Robles, actor molt vinculat en els últims anys amb el Teatre Akadèmia que va decidir obrir mires i marxar a Berlín. Allà, per subsistir, va haver de fer de guia turístic i es va veure forçat a aprendre de nou tota la història del nazisme per tal de parlar sobre la ciutat. Aquest contacte amb la història més tràgica d’aquella nació el va fer recapacitar sobre com estem banalitzant el feixisme. Estirant el fil d’aquest pensament, Robles, amb l’ajuda de Jorge Velasco, ha creat un dels espectacles més crus i transparents sobre el que va significar el nazisme. La sala Dau al Sec ha programat Història d’un fracàs, la classe d’història sobre el nazisme que hauríem de veure periòdicament per no oblidar d’on ve Europa.

Estrenar-me al Dau al Sec amb aquesta colpidora obra deixa les expectatives molt altes. L’equip conduït per Mercè Managuerra està aconseguint aixecar un nou espai cultural alternatiu que omple un buit que altres teatres, com La Vilella, havien deixat en abaixar persianes. Però hi ha una cosa que em sorprèn en arribar: ni rastre de cap cartell a fora o dins de la sala que indiqui que estem al Dau al Sec. Sant Google ja t’ho indica. I un altre detall també em sorprèn i em fa sospitar: un home, un sense sostre dormita just a l’entrada del teatre. No al carrer.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.