Àfrica es va fer sentir el passat Grec. Va haver-hi moltes propostes internacionals vingudes de països africans i des d’aquí també es va voler apostar per espectacles que posessin Àfrica al centre de l’escenari. Una d’aquestes obres va ser Combat de negre i de gossos de Bernard- Marie Koltès que ha dirigit Roberto Romei i que després de cancel·lar-se durant el Grec finalment s’ha estrenat al Tantarantana. A Romei sempre li ha interessat portar a escena textos que denuncien la violència que genera el sistema capitalista (Lehman Trilogy, Shenzen significa Infern). La història que succeeix en un país africà indeterminat descriu de manera molt amarga com el capitalisme salvatge reforça el racisme i el masclisme. Amos, obrers, capatassos. Tots jugant al joc pervers que impera en la lògica capitalista.

Amagat darrere la xarxa que divideix el campament dels obrers negres amb la caseta del cap d’obra, la foscor de la llum, hi ha l’Alboury (Ricard Boyle). Una presència més aviat silenciosa, que no marxa, que ocupa el seu espai per reclamar el cos del seu germà suposadament mort per un atropellament. A l’altra banda, basculant entre la comprensió paternalista i la impaciència, Horn (Manel Dueso) intenta treure-se’l de sobre amb falses promeses. Tanmateix té un altre maldecap més important, l’arribada de la seva promesa, Léone (Meritxell Calvo). Una dona que pràcticament no coneix, i que sembla més aviat una relació contractual (diu que la convenç de venir a Àfrica perquè vegi els focs artificials que munta un cop a l’any) i que suposa per ell la via de fugida, de la jubilació. Però el seu problema no és la presència impertèrrita i insubornable de l’Alboury, sinó la violència exercida pel Carl (Pep Ambròs), el seu ajudant, el capatàs, la mà dreta d’en Horn. De fet, aquest tindrà molta més relació amb la mort del germà obrer de l’Alboury.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.