Hi ha ocasions que el teatre explica històries més reals que el propi periodisme. I és que la crisi econòmica ha expulsat alguns professionals de la informació del sector o bé els ha reubicat en una altra situació, un altre camp. I alguns han acabat treballant en projectes de creació escènica que demanen de la seva perícia per parlar de temes socials amb rigor i objectivitat.

Un d’aquests noms és el de la Teresa Turiera-Puigbó, que va treballar a Catalunya Ràdio durant molts anys. Actualment el seu periodisme té una nova dimensió: forma part del projecte Cultura i Conflicte amb persones vinculades al món del teatre i les arts escèniques, capitanejats pel Joan Arquè. Aquesta companyia vol explicar històries que afecten la societat a través d’una investigació periodística depurada i, tot i acabar creant un artifici de ficció, transmetre-ho de forma honesta i verdadera. L’objectiu no és l’entreteniment, sinó la reflexió, l’apoderament del ciutadà.

Fa dos anys llargs que treballen en Encara hi ha algú al bosc, un projecte a tres bandes sobre la Guerra dels Balcans, els abusos i violacions perpetrats a les dones durant el conflicte i les seves conseqüències actuals. La gènesi del projecte parteix de Como si yo no estuviera (Anagrama 2001), un llibre de Slavenka Drakulic on narra en clau ficció el testimoni de nombroses dones violades durant la guerra. Drakulic va portar a terme un exhaustiu treball d’investigació i cerca d’aquestes dones, les va entrevistar i el que havia de ser un reportatge va acabar sent una novel·la de ficció. La realitat era massa crua.

Llegeix tot l’article al Report.cat.