Diu Sergio Blanco en un moment de Covid-451, obra a mig camí entre la lectura dramatitzada i el reportatge d’actualitat, que de tant en tant li agrada fer-se passar per metge. I que quan ho fa, es creu molt el seu paper. No interpreta, sent que és un metge. I així el seu interlocutor no té dubtes que Blanco també exerceix la medicina. Diu Blanco que la gent és molt crèdula.

Aquesta petita broma que potser passa desapercebuda en la quantitat d’històries que explica en l’obra és com una aclucada d’ull a l’espectador més atent. Tant serveix com a broma que ens recorda que l’autoficció que Blanco abandera és un gènere que juga amb la veritat i la mentida, la realitat i la ficció, com que vivim en un món on ens creiem fàcilment les suposades veritats que diu el cunyat, el veí o el diari. I ara, més que mai, tenim una necessitat imperiosa de creure. De creure que aviat hi haurà una vacuna. De creure que la nostra actitud és responsable i que la cultura és segura. O creure que el 5G ha arribat per controlar-nos a tots i que Bill Gates és el dimoni. Tanmateix, els testimonis que acompanyen Blanco tenen tota la credibilitat del món: cinc professionals sanitaris que expliquen com van assistir al dramaturg durant les tres setmanes que va estar hospitalitzat pel Coronavirus. Però Sergio Blanco no va estar mai hospitalitzat. Benvinguts al joc!

Llegeix tot l’article a Núvol.com.