Un any més, el Festival Oui ha passat com una exhalació. Aquest festival de teatre francès programa en una setmana i mitja set propostes escèniques, lectures dramatitzades, xerrades sobre autors francesos, taules rodones… I hom té la sensació que o li falta una promoció més efectiva que el faci créixer o és que simplement, acaba sent més un festival de teatre francès per la comunitat francesa de Barcelona. De fet, quan un servidor va anar a veure Je vole… et le reste je le dirai aux ombres, de Jean Christophe Dollé, es va sentir un estranger a casa. Un col·loqui amb l’autor i els actors en acabar l’obra va corroborar la sensació. Tot va ser en francès i almenys es va quedar mitja platea, ben atenta al que deien. Un servidor no entén ni un borrall de francès, així que allò no anava per mi.

Això sí, la fantàstica proposta escènica de la Companyia FOUIC ha estat una molt bona cloenda del festival. L’obra escrita per Dollé és original en tots els sentits. La dramatúrgia és l’eina sobre la qual es construeix tota l’obra, el text marca la direcció, l’escenografia, la llum i la música. O potser és al revés. És la història d’un home que es suïcida, que ens avisa que és el seu últim segon de vida, però que en aquest últim segon farà realitat el seu somni: volar. I mentre se sent volar, fem un retrocés per saber els motius que l’han empès a fer el salt. Però aquest argument, estrany i pervers, es va desplegant a poc a poc, dibuixant-nos un personatge a partir de les seves ombres (el títol ja ho evoca). Perquè de clars n’hi ha pocs a la vida de Richard Durn. Un nom que potser a nosaltres ens és desconegut, però al país veí és el nom d’un monstre, de l’Assassí de Nanterre. El 27 de març de 2002 Durn va entrar a la reunió del Consell Municipal i va metrallar als assistents causant la mort de vuit persones.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.