La feina d’un teatre públic és la d’aportar un ampli ventall de produccions de teatre que puguin esdevenir no sols productes d’entreteniment, sinó sobretot de reflexió i educació. El teatre públic ha de contribuir a la transformació i educació de la societat. La cultura ens descriu i ens ajuda a canviar. Així doncs, el mirall que esdevé el teatre públic ha de mostrar totes les realitats possibles que abunden a la nostra societat. Totes i cada una d’elles. I sens dubte, la transsexualitat és una realitat que encara esdevé als marges. La Raphaëlle puja a l’escenari de la Sala Tallers del TNC per explicar-nos de primera mà la seva vida, una vida plena de dubtes, condicionada sempre per la mirada de l’altre en la que no sent reconèixer-se.

La Conquesta del Pol Sud, comandada per Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer, és una companyia que ha apostat, en les seves últimes produccions, pel teatre documental. La seva aposta ha estat per explicar tres històries de tres dones diferents, tres vides en la qual han hagut de superar situacions personals terribles no sols per la seva condició de dona, sinó pel seu origen demogràfic i social. Primer va ser la Nadia Ghulam, refugiada afganesa que va aconseguir sobreviure al règim dels talibans sota una identitat masculina. Després fou la Clàudia Victoria Poblete Hlaczik, una de les moltes nenes robades durant la dictadura militar argentina, que als 21 anys va descobrir el seu veritable origen. Ambdues històries van ser testimonis brutals i colpidors de tragèdies que han colpejat països encara prou llunyans. Tragèdies però que han omplert molts minuts dels noticiaris de casa nostra.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.