Al final tot es resumeix en les mil batalles entre l’amor i l’odi. Tots i totes sentim i hem sentit amor i odi al llarg de la nostra vida. Tots ens hem deixat emportar per aquests sentiments més d’un cop a la vida. I cada decisió que hem pres (i les que prendrem) ha afectat terceres persones com a víctimes o privilegiats. El que passa és que hi ha hagut gent al llarg de la història que les seves decisions, basades en odi o amor, han suposat un gran trasbals per la humanitat. I com que la recent història sembla que s’explica més per guerres que per llargs episodis de concòrdia, podríem dir que, desafortunadament, l’odi està guanyant la batalla (i només faltava l’eclosió de Twitter…). Però hi ha un grup de gent que capitalitzen l’odi per sobre de tots: els nazis. En el passat milers d’alemanys van viure motivats per l’odi més encegador. Avui en dia, aquests semblen estar més diluïts en diversos ismes. Per això, una obra com L’amic retrobat de Fred Uhlman, que ha adaptat Josep Maria Miró i dirigeix Joan Arqué, ens recorda com l’amor és vital per reconstruir allò que l’odi s’entesta a destruir. I no us penseu que això sigui un melodrama ben “cursi”.

La Sala Tallers del TNC és d’un blanc immaculat on veiem tres estructures movibles, recobertes de pèl blanc. En cada una d’aquestes estructures hi ha un banc. Tot plegat ens endinsa en una atmosfera onírica, gairebé celestial. La sensibilitat de Xesca Salvà en el disseny d’escenografia dibuixa així doncs un espai que remet a la puresa dels sentiments d’aquests dos adolescents, Hans Schwarz (Quim Àvila), fill d’una família jueva, i Konradin Von Hohenfels (Joan Amargós), fill d’una família aristocràtica de Suàbia. Diu el narrador, Hans, que ell a l’escola estava sol fins que va arribar Konradin, qui va representar doncs l’ideal romàntic de l’amistat, algú per a qui estigués disposat a morir. La seva amistat va ser la història d’amor més gran que van viure. I la guerra més salvatge del segle XXI es va encarregar de carregar-se aquesta amistat. Tant se val que hi hagués discrepàncies de manera de pensar entre els dos amics, el que els unia era molt més fort. Però la història (i la prudència d’uns pares que albiren el perill que pugui haver-hi pel seu fill jueu) els separa.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.