Als anys vuitanta i noranta hi havia un gènere cinematogràfic que va explotar en tota la seva potència: la comèdia romàntica. Històries d’amors impossibles protagonitzats per personatges desastrosos, amb greus ineptituds socials o, simplement, maldestres emocionals. Al voltant de tot el món els estereotips es repetien i mutaven en mil i una personalitats. Des de Meg Ryan fins a Hugh Grant, per dir dos noms del mercat anglosaxó ben coneguts. Jo, nosaltres, som fills de la comèdia romàntica. I no en reneguem, tot i que de vegades n’estem fins al capdamunt. A La Villarroel, precisament, no hi ajuden. Fins al 7 de març ens expliquen la història de l’Helena i el Bob, protagonistes d’Aquella nit (una obra de teatre amb cançons), amb text de David Greig i música de Gordon McIntyre.

Val a dir que la divertida obra de teatre escrita per Greig que va triomfar al festival Fringe d’Edimburg el 2009 no amaga en cap moment la seva condició de comèdia romàntica, encara que a vegades vulgui jugar a ser l’anticomèdia romàntica. Però encara que un vulgui subvertir o fer mofa de certs clixés del gènere, aquesta mateixa intenció acaba sucumbint al poderós efecte de la comèdia romàntica. Un altre clixé: fer burla d’allò que desitges, allò que t’agradaria que et passés.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.