Des de dalt dels cims, l’horitzó es fa immens, aclaparador. Una realitat que esclata silenciosa. Sobre el Cadí, tot el que són convidats a una boda viuen el ritual mentre més enllà el país està sent devorat per una altra realitat més lletja, més monstruosa. Un pagès sensibilitzat amb la causa catalanista, una actriu reconeguda però frustrada i un jove recollidor de brossa que vol ser dona. Tres personatges estranys que relaten les anècdotes que succeeixen en aquell indret, que fan retrat social de la gent, que evoquen el seu propi passat en aquelles terres, que identifiquen els problemes socials que hi ha fora d’aquells marges. Però la seva història és una pantomima, un mirall per trencar. Sempre hi ha una bomba que pot caure i despullar la realitat de tot artifici. Orsini era una bomba. Orsini és la nova creació de la Companyia Solitària. Un nou text d’Aleix Aguilà que ara es representa a la Sala Tallers del TNC.

Ras i curt. Orsini és una de les obres més confuses i alhora més reivindicativa de l’any. La confusió és pretesament volguda doncs el relat barreja fets històrics del passat (l’atac terrorista de 1893 al Liceu on una bomba Orsini mata 22 persones), referents literaris (Guillem Tell, que per altra banda era l’òpera de Rossini que s’estava representant al Liceu la fatídica nit), fets històrics contemporanis (1-O, 17-A) i una sèrie de situacions delirants, surrealistes, que David Lynch aplaudiria. Tot plegat ens endinsa en un ambient que partint d’una realitat palpable, la conversa entre tres individus que es coneixen en un casament, es van introduint certs elements d’estranyesa (la vaca a la piscina, la desaparició de la nena…) i la irrupció d’un quart personatge, la cambrera, acaba per fer caure el teló i traslladar-nos a una altra realitat lluny de fastos i oripells. Orsini ha fet acte de presència, ha esclatat i els actors descobreixen el seu paper a l’auca.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.