Aquesta crítica hauria de tenir una resposta per part d’algun dels centenars de joves que el dimecres passat van omplir la Sala Tallers del TNC per veure la funció matinal d’El futur d’Helena Tornero. No en va, aquest passi per a instituts no serà l’únic, ja que l’obra forma part del cicle Teatre per a Joves que el Nacional ha engegat enguany. Però l’obra també tindrà una vida nocturna, oberta al públic general. D’aquesta manera, el repte per Tornero era explicar una història que mirés de cua d’ull al públic adolescent, però que no deixés de banda el públic majoritari assistent al gran teatre. O no, o potser realment l’autora ha escrit i dirigit la peça que realment li ha sortit de dins, sense tenir en compte el receptor. Aquí es podria iniciar un debat… però si de cas, el feu a casa.

Tornero té una contrastada solvència en explicar històries i en saber atrapar l’atenció del públic amb relats emocionals d’un alt component polític. L’autora és una dona molt activa a les xarxes socials, on denuncia les injustícies socials que dia a dia suren al nostre voltant i que semblen passar desapercebudes. Hi ha tanta merda al nostre voltant… Sens dubte, és un encert del TNC haver escollit Helena Tornero per explicar una història als joves, amb una forta càrrega política i una volguda intenció de crear consciència. La joventut catalana, o almenys una gran part, està demostrant sent molt activa en les accions i manifestacions de caire social (indepe, feminisme, refugiats…). En aquest cas, l’autora ha escrit i dirigit una història que posa la política europea dels refugiats i la lluita de la dona contra el patriarcat al centre del debat. I entremig hi afegeix reflexions filosòfiques, paral·lelismes amb Hamlet i interrupcions metateatrals.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.