“I jo qui soc?”, ens preguntem tots plegats en diverses fases de la nostra vida. “Per què faig el que faig?”, “Per què actuo com actuo?”. “Jo soc jo i les meves circumstàncies” va dir Ortega y Gasset. Més tard, Sartre ho va rebatre i va dir “l’existència precedeix a l’essència”, és a dir, preval el fet d’estar viu per sobre del ser. La construcció del ser, l’essència, ve donada per estereotips, etiquetes, categories preconcebudes. Pocahontas és ara un mite americà. Però també va ser una nativa que va lluitar pels drets del seu poble. Igual que després va ser la primera índia en convertir-se al cristianisme anglicà. Pocahontas és també un producte Disney. Pocahontas és un ninot de fang que, com qualsevol personatge històric, podem modelar als gustos que corren. I ara Bàrbara Mestanza li dona una altra forma, més descarnada i visceral, un símbol de la lluita dels drets de les dones. Però Bàrbara Mestanza no és Pocahontas. Ni Pocahontas és Pocahontas.

Però com que tant Ortega y Gasset com Sartre tenien raó, Bàrbara Mestanza va haver de capbussar-se en els seus records per extreure’n una essència falsejada. Quan es va trobar redescobrint un dia qualsevol la pel·lícula de Pocahontas, i veient-li tots els tics Disney basats en una visió heteropatriarcal i colonitzadora, va pensar que valia la pena rebuscar una mica més d’informació sobre el mite. Mestanza es va posar a investigar i el que en un principi havia de ser un fil, va acabar sent un cabdell de llana inacabable. Pel que es veu el personatge aplega una quantitat d’informació ingent. Però el que veia és que més enllà de la construcció Disney de la Pocahontas, hi havia una dona que va patir la dominació de l’home, americà, anglès i indi. Mestanza doncs va pensar que, si volia seguir la trilogia de la dona (La mujer más fea del mundo a l’Atrium, era un retrat de la dona del present) i parlar de la dona del passat, Pocahontas era un bon vehicle. Així doncs, Mestanza decideix fer un exorcisme al cos de la nativa americana més coneguda i, al mateix temps, escopir sobre la tomba de Walt Disney.

Llegeix tot l’article a Núvol.com.