A principis d’any vaig començar un postgrau en Branded Content & Transmedia Storytelling. Els qui em coneixen saben que lo meu és explicar històries. I el storytelling és el vehicle perfecte que em permet inventar-me una història seguint un tema, unes regles marcades i un pressupost que t’imposa la marca. És la fusió perfecta entre creativitat i marketing. I amb l’afegit del transmedia, les ramificacions poden ser infinites. Friso per poder incorporar-me algun dia en un projecte d’aquest tipus.

Una de les millors coses que m’ha passat en aquest curs ha estat conèixer (de manera virtual això sí) el meu tutor, Eduardo Prádanos. Ell i tot el seu equip de Fluor Lifestyle son referents en la creativitat, la comunicació i la innovació. Una agencia que pareix projectes de transmedia per marques com Movistar, Sephora, AMC, Sundance TV. Prádanos és d’aquestes persones que tenen tres o quatre projectes en marxa alhora i que a més a més té temps per escriure i proposar reflexions a través d’un bloc col·laboratiu que agrupa varis professionals creatius del sector que debaten sobre com van canviant els models de marketing en l’entorn audiovisual. Cada article que es publica a Innovación Audiovisual mereix cinc minuts de la meva atenció, cosa difícil en aquests temps on l’atenció es ven molt cara.

Un dels articles que més m’ha fascinat en les últimes setmanes és un en que l’Edu parla de com el marketing de influencers cada vegada és menys rellevant. De fet fa una reflexió a través de diverses polèmiques que han tingut en el centre noms populars como Ophrah Winfrey o Dulceida. Exemples d’una comunicació de marca pèssima, sigui una marca externa o la marca personal. Com que el influencer té un gran poder de seguiment dona igual el que digui i les conseqüències que pot generar als seus seguidors. De fet, jo, com molts altres de la meva generació, mai hem entès això dels youtubers. Hi ha youtubers de tot tipus, però en general tinc la sensació de que la majoria no diuen res que m’interessi, que m’aporti quelcom amb substància.

Però per molts i molts joves aquesta gent són rellevant i d’alguna forma, parlen el mateix llenguatge que ells. O no, o són els joves que muten el seu llenguatge, la seva manera de veure el món a través dels ulls d’aquestes persones influents? Influents i influenciables. Canvis de discurs; canvis de manera de veure el món; canvis de manera d’actuar en el món. I precisament, l’Edu parla de com aquest model, el de influencers, és nociu i que més aviat s’hauria de canviar per un model d’exfluencers. Passar d’influir a exfluir, un terme nou que fa referència no tan al deixar-se modelar per una corrent d’opinió sinó replantejar-se la pròpia, a canviar-la, a adoptar un nous hàbits.

Però l’Eduardo Prádanos ho explica molt millor aquí.