No future deien els punks en una actitud nihilista que tant buscava la provocació com la confirmació de l’enderrocament d’un sistema capitalista que en els ’80 començava a ensenyar la seva cara més ferotge. Actualment aquest lema furibund el tenim tant interioritzat que fins i tot ens hi hem acomodat. Ja ens sembla bé que dia rere dia tot se’n vagi una mica més a la merda. Parlo en termes generals. Gran part de la societat, sigui catalana, espanyola, europea o mundial fa la revolució des de casa seva, a través de les Xarxes Socials, de blogs com aquest (no en soc pas una excepció). Ens hem manifestat per l’independentisme, pel feminisme i fa ja uns quants lustres, per la Guerra d’Irak. Però les injustícies, les barbaritats, els crims, els accidents… continuen passant. Tot ha anat a pitjor. I cada cop és més acusada la sensació de que si el present és tèrbol, el futur és ben negre. Però no passem més enllà de la queixa.

Mentrestant sembla que altres, aquelles forces fosques que havien estat adormides durant anys, han tornat a organitzar-se amb força per gestionar ells mateixos un futur dissenyat per imposar l’hostilitat entre els pobles. El feixisme ha tornat a Europa i arreu del món. I a casa nostra un petit tsunami ha sacsejat el panorama política espanyol. VOX ja està entre nosaltres.

Precisament un dels filòsofs i historiadors expert en Europa, Timothy Snyder, va parlar fa uns dies al CCCB durant una conferència de la reaparició de l’autoritarisme. L’autor de “Sobre la tirania“, recorda els perills del populisme on deixa sentències tan directes i concises com “la postveritat és el prefeixisme”. Un servidor no hi va ser a la ponència. Però qui si que hi va ser és Joan Burdeus, un dels redactors més prolífics de Núvol, el digital de Cultura (i recentment guardonats amb el Premi Nacional de Cultura com a mitjà digital. Poca broma!!). Burdeus és filòsof també i és coordinador de la secció Pantalles del digital de cultura. El Joan resumeix de manera didàctica i transversal el contingut de la conferència, tant parlant sobre les reflexions de Snyder com contextualitzant la problemàtica en la nostra actualitat política. És un gust llegir-lo, la veritat. Després que un pensi el que vulgui, però que no escapi de la reflexió. La meva la tinc molt clara. I la teva?

Llegeix l’article del Joan Burdeus al Núvol aquí.

I si tens ganes de reviure el sentiment punk, aquesta actuació de The Clash ho sintetitza bastant bé.