La vida continua al Teatre Lliure. Quin estiu! Alguns encara estan de dol per la dimissió de Lluís Pasqual, altres respiren alleugerits (alguns secretament) i fins i tot n’hi ha que ho reivindiquen com un èxit generacional. Probablement a la gran majoria ens sap greu tot plegat (els fets, les repercussions, el que es perd), però ja ho deia l’amic Freddie, The Show must go on. I quin xou!! Mentre a Gràcia el Baró d’Evel omple l’espai amb , el seu espectacle poètic circense, a l’Espai Lliure paren la taula la família Pla Solina, capitanejats pels clowns Quimet Pla, Núria Solina i els fills (no tant clowns. Bé, no sols clowns) Diana Pla i Oriol Pla. El fill dirigeix a la família. És un acte d’amor, un homenatge generós a la seva família, als seus orígens, al teatre i a una vida que fa front a la mort.

Fotos Ros Ribas

Oriol Pla és hereu del teatre de carrer que va mamar de petit amb els seus pares. Però la seva formació s’ha complementat amb altres ensenyances i amb molt de treball a escenaris des de ja fa uns quants anys. És un clown, però també un acròbata, un nano amb unes condicions físiques i una coordinació brutal. Una bona mostra la tenim a Be God Is, l’espectacle que ha portat arreu amb la companyia Espai Dual. I com si seguís algun dels personatges que encarnava en aquell espectacle, es presenta a l’escenari, focus a la cara i com si s’acabés de llevar, comença el seu recital de pantomimes. I amb quina elegància es posa el jaqué!

Llegeix tot l’article a Núvol.com.