Al no tan llunyà 2012, i fruit de les classes amb l’escriptora Ada Castells a l’Escola d’Escriptura, vaig escriure un conte que formava part d’un projecte sobre contes inspirats en cançons i vídeo clips populars.

Lluna roja és una història d’amor entre dos éssers anònims que els uneix la seva passió per la literatura i  concretament per la literatura japonesa. La seva relació es manté a través d’una trobada a l’any en un hotel. De la literatura passen a la passió sense saber més l’un de l’altre que els seus gustos literaris. Però avui ella tarda més de lo normal a arribar.

El conte va ser guardonat amb el IV Premi literari de narrativa curta Modest Salse d’Hostalric en el marc dels jocs florals de 2012.

A continuació teniu una petita mostra.

 

Una ampolla de cava es refreda al cubell cobert de gel. Tant se val, sap que aquesta ampolla és decorativa, li dóna a la vetllada un caire romàntic impostat que ni ell ni ella busquen. Són les dotze de la nit. En punt. Ja fa una estona que ha arribat. Sempre és el primer en arribar. Per relaxar-se ha encès la televisió i ha buscat el canal de VH1, on passen videoclips antics, de la seva època, sense cotxes tronats ni chonis adolescents de tres al quart que es mouen espasmòdicament al ritme d’uns tambors. Música d’un altre temps. Com ell i com ella.

Són les dotze i un minut. Per tant és qüestió de segons que truqui a la porta, que ell s’aixequi del llit, que obri i se la trobi palplantada amb un somriure, discretament elegant, sempre amb tons ocres i clars. Portarà una bossa de paper amb uns quants llibres publicats al llarg del passat any, algunes  seran bones novel·les, altres seran criticades severament pel dos. Ell també té les seves novel·les triades, escampades sobre el llit per abordar-les un cop ella deixi l’abric al damunt del respatller de la cadira de l’escriptori.

Són les dotze de la nit i dos minuts. Ella està punt d’arribar en aquella habitació d’hotel que any rere any reserva per trobar-se amb la seva confident literària. Ja porten set anys jugant i enguany faran com sempre, obriran l’ampolla de cava, s’ompliran les copes i es mullaran els llavis després de brindar perquè un any més Yuzi Hakunaka els ha portat aquí.

 

Llegeix tot el conte en següent enllaç.